Com explicar-te el que jo no entenc gairebé?
El vent de la vida s'ha tornat vendaval.
Com explicar-te que els meus passos a la terra amb prou feines els dono jo?
Tot just sé... Tot just sóc ...
Sento el meu vaixell tenallat en a corrent
i sé que he de deixar-me anar quan em toca caminar.
La vida passa, la gent passa, com un riu d'ombres al meu costat.
Tot es mou de pressa tot es difumina,
tot es perd en la distància presa amor i se'n va.
Dono amor i me'n vaig...
Les amarres desfermades en un món que s'ensorra
i ens va explicar un conte i ens va fer cantar.
Sí, cantar, cançons que no comprenc.
Somiant històries de pau i belles glòries,
del que deixarem i ens van deixar, i així hem restat,
sense saber com aixecar-nos,
sense saber com compondre el que ens van deixar espatllat.
Ens van ensenyar mil formes de mentides, sabent que no és així la vida,
no dormirem amb tanta gent tancant els ulls, per poder viure,
el pensament ha de ser lliure com lliures hem de viure.
MarLuna9
No hay comentarios:
Publicar un comentario